TEMA 14, ESCOLA I COMUNICACIÓ DIGITAL

Actualment, les escoles  i altres centres com instituts, universitats o centres de formació per a adults, compten amb mètodes de treball digital, és a dir, tenen al seu abast sistemes com les TIC, pissarres digitals etc. on es fa més fàcil, distintiva i motivadora l’educació.

A Espanya, trobem un centre on es treballa amb les últimes tendències de la tecnologia actual, s’anomena l’Escola TIC 2.0. Aquesta escola, compta amb ordinadors portàtils, un per a cada alumne, i altres mitjans virtuals amb els quals els alumnes poden treballar, desenvolupar-se i adquirir coneixements.

Els alumnes d’aquesta escola opinen que és una de les millors idees que s’hauria pogut triar mai, ja que avui dia els nens i les nens utilitzen més a les seves cases aquestes tecnologies i els hi és més fàcil treballar amb elles. Els nens i les nenes, diuen que els agrada més treballar d’aquesta manera i amb aquest tipus de materials, ja que així ponen ampliar els seus coneixements i a més els motiva a estudiar.

Els experts, opinen més o menys el mateix, ja que diuen que aquest tipus d’aprenentatge és un pas endavant per a l’alumnat i pel professorat. Però, quins inconvenients hi ha?

Els inconvenients que es poden donar si un alumne treballa sempre amb l’ordinador i de manera virtual, és que l’opció d’escriure amb llapis i paper s’està perdent, en aquesta escola concretament, ja que l’important per a les persones és saber llegir i escriure (avui dia seria un mètode antic).

També trobem que els professors han d’aprendre a utilitzar les TIC, per educar als seus alumnes, és a dir, tenir una alfabetització digital mínima. Per això, avui dia els estudiants universitaris que estudien per a mestre, tenen l’assignatura TIC-TAC, que els permet aprendre tot el que és necessari per saber utilitzar un ordinador de manera que els serveixi per a ensenyar en un futur, i no només ensenyar, sinó que també els podrà servir per comunicar-se amb els seus alumnes mitjançant una xarxa de comunicació tancada, és a dir, només per a la classe com per exemple del grup A.

Si que és cert, que aquests nous mètodes són més motivadors per als més joves, però pot arribar a ser un problema per als alumnes de secundària especialment, ja que necessiten més vigilància quan es connectin a Internet i a l’hora de buscar en la xarxa. Els problemes que hi ha no són del tot greus, sinó que aquests alumnes poden arribar a distreure’s més amb les xarxes socials d’avui dia, com el Facebook, el Twiter o el Wat’s App, per als telèfons mòbils.

Aquestes causes poden arribar a afectar a l’educació dels joves ja que es pot tenir fracàs escolar, sobretot als adolescents d’ entre tretze i setze anys.

El que s’hauria de fer, és utilitzar el mètode antic d’escriptura, és a dir, amb llapis i paper i combinar-lo amb les pissarres digitals o tàctils, ja que fa sis o set anys no hi havia tantes tecnologies però tothom sabia utilitzar els ordinadors gràcies a l’assignatura d’informàtica, on es feien les mateixes activitats que es fan avui dia a una aula normal. 

Encara que els estudis més recents, opinen i afirmen que el treball que es realitza amb la informàtica millora el rendiment acadèmic quan s’utilitza selectivament i adequadament i amb ajuda assistencial del professorat. Podríem dir que aquest mètodes són propis d’un futur que potser abans quedaven molt llunyans però actualment són cada cop més i més comuns entre els ciutadans dels països desenvolupats, i encara hi ha més, ja que existeix un futur no tan llunyà on l’educació segurament serà molt més digital que avui dia.