TEMA 8, CORRENTS DE PENSAMENT CONTEMPORANI

El pensament és una qualitat mental que atribueix a les persones com a individus. Segons els filòsofs, el pensament el construeix cadascú en una societat i en una cultura. A partir d’aquest pensament, trobem els Paradigmes científics i els corrents filosòfics que significa preveure. Un exemple clar de la paraula preveure podria ser el tema de la meteorologia científica on els meteoròlegs són capaços de preveure el temps que farà dos o tres dies endavant, encara que de vegades s’equivoquen, ja que la perfecció és un terme que ens queda mols lluny.                                                                            

Els tres Paradigmes científics

Racional-positivista, orientat als resultats

També denominat paradigma quantitatiu, empíric-analític, racional tecnològic, és el paradigma dominant en algunes comunitats científiques. Tradicionalment la investigació en educació ha seguit els postulats i principis sorgits d'aquest paradigma. En l'àmbit educatiu la seva aspiració bàsica és descobrir les lleis per les quals es regeixen els fenòmens educatius i elaborar teories científiques que guiïn l'acció educativa com a mecanisme de transmissió de noves tecnologies i rutines estandarditzades del procés ensenyament – aprenentatge.

Hermenèutic interpretatiu, de la realitat subjectivista

(Apareix a les ciències socials). També anomenat paradigma qualitatiu, fenomenològic, naturalista, humanista o etnogràfic. Se centra en l'estudi dels significats de les accions humanes i de la vida social. Aquest paradigma intenta substituir les nocions científiques d'explicació, predicció i control del paradigma positivista per les nocions de comprensió, significat i acció.

Busca l'objectivitat en l'àmbit dels significats utilitzant com a criteri d'evidència l'acord intersubjectiu en el context educatiu. Aquest paradigma se centra, dins de la realitat educativa, a comprendre la realitat educativa des dels significats de les persones implicades i estudia les seves creences, intencions, motivacions i altres característiques del procés educatiu no observables directament ni susceptibles d'experimentació.

Sociocrític, orientat al canvi social

Aquesta perspectiva sorgeix com a resposta a les tradicions positivistes i interpretatives i pretenen superar el reduccionisme de la primera i el conservadorisme de la segona, admetent la possibilitat d'una ciència social que no sigui ni purament empírica ni solament interpretativa. Aquest paradigma sociocrític introdueix la ideologia de forma explicita i l'autoreflexió critica en els processos del coneixement. Té com a finalitat la transformació de l'estructura de les relacions socials i donar resposta a determinats problemes generats per aquestes. Els seus principis bàsics són:

• Conèixer i comprendre la realitat com a praxi.

• Unir teoria i practica (coneixement, acció i valors).

• Orientar el coneixement a emancipar i alliberar a l'home.

• Implicar al docent a partir de l'autoreflexió.

“Emergent o de la complexitat” (Morin) o “Experiencial transconscient” com a projecte existencial

És un model per canviar la societat a més d’un model interpretatiu. El Paradigma Emergent va més enllà del holisme, l'ésser humà és vist com una totalitat però des de la perspectiva de la seva pròpia realitat, entesa des de la intersubjectivitat. La realitat dels altres s'entén solament quan es percep i entén la pròpia realitat. La realitat és permanentment canviant i s'ha de ser capaç no només d'entendre el seu canvi en els diferents contextos: educatiu, polític, econòmic, social, familiar, personal, ambiental, ecològic, espiritual, efectiu, entre uns altres; sinó de potenciar-ho i adaptar-se a noves formes de comprensió d'aquesta realitat.

Els corrents filosòfics  que trobem actualment són les conclusions que es fan en el procés que hi ha quan passem de la modernitat a la postmodernitat, on trobem els següents termes més importants: neoliberalisme, utilitarisme, ecologia, sostenibilitat, comunitarisme i feminisme.

Les accions més importants que duem a terme les persones, són els processos de relacions o relativitat relacionada. Els dos corrents filosòfics en els quals ens movem les persones són l’utilitarisme i el neoliberalisme.

Trobem que l’ecologia no és només una ciència, sinó que també és una opció permanent pel manteniment de la sostenibilitat, i que forma part dels corrents filosòfics.

La sostenibilitat,és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida.

Finalment, trobem el comunitarisme i el feminisme, els quals pertanyen a sistemes politics.

El comunitarisme, per tant, és una ideologia política on la seva aspiració principal és la consecució d’una societat en la que els seus principals recursos i mitjans de productivitat pertanyen a la comunitat i no als individus prèviament.  

El feminisme, és un corrent de pensament on el seus objectiu principal es aconseguir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes tan en l’àmbit polític, com en l’econòmic o bé el cultural. (Criança del fills, període de lactància).

Persona i societat: cosmovisió, sentit de la vida, angoixa, llibres d’auto ajuda, superstició, religiositat, laïcitat, secularitat (sentit de viure), consum (no es el mateix que consumisme), consumisme (consumeixen tot el que els hi manen).