Les escoles d’avui dia han de tenir el seu propi projecte educatiu, per tant trobem que un bon anàlisi o bé una bona crítica ens pot ajudar a solucionar els dubtes que es generen en una institució escolar.
La societat actual, ha canviat molt, i per això s’han hagut de creat algunes alternatives en educació, encara que són necessàries, no totes tenen unes bones solucions respecte a l problema.
Aquesta societat canviant, és de caire tecnològic, és a dir, amb molta informació digital, de masses i de consum. Malgrat la crisi en la que ens trobem actualment (2012) la gent continua comprant ja que hi ha de tot per vendre, i encara en un futur hi haurà més productes nous que cridaran l’atenció dels consumidors. No només habita el consum en el nostre país, sinó que també trobem una gran diversitat de cultures, un exemple clar podria ser el cas de Barcelona on es parlen moltes llengües diverses, ja que la diversitat cultural no hi ha qui la pari.
Aldea global i mitjans de comunicació de masses
Des de que existeix l’educació, les persones no ho aprenem tot a les escoles, sinó que l’educació es troba a tot arreu, com per exemple a casa, al carrer... En un passat, les escoles es crearen per ensenyar a llegir, ja que la impremta va fer necessària la lectura per a tots els alumnes, també ensenyaven a escriure o bé a comptar.
L’aldea global va aparèixer al 1979 i explica que la informació no te fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. De les tribus van fer pobles i estats, però l’aldea global ha trencat la idea de que les tribus han format aquest procés de civilització. Tot aquest procés de construcció, que es llarguíssim, avui es molt diferent, és a dir, no hi ha fronteres entre els països.
· De la funció global, a les tres funcions:
| Funció Social | Pòsit |
| COMUNICACIÓ s.XXè | INFORMACIÓ |
| EDUCACIÓ s.XVllè | FORMACIÓ: Pedagogia, finalitats i mitjans. |
| CULTURA s.Vè a.C | CONEIXEMENT: Mediologia, transmissions. |
| HOMINITZACIÓ | Ve a través de la religió, ja que porta directament a la saviesa. |
Les tres funcions vitals que existeixen avui dia són, la nutrició, la relació i la reproducció, les quals es troben en qualsevol ésser viu. D’aquestes tres funcions vitals, que estan clarament diferenciades, s’han creat unes altres tres funcions socials de la mateixa manera. La primera que trobem és la cultura. Podríem dir que la cultura és la funció de la nutrició, ja que aquesta ens dona creixement i per tant, la cultura ens proporciona coneixement.
La religió contribueix una visió de com han de viure les persones, però a partir del segle XX apareix la comunicació, que es un fenomen de masses ja que aquesta et dona una altra visió de com s’ha de viure. Tenim tres funcions socials ben diferenciades, de la comunicació, el que queda es la informació, i aquesta si que te formació, és a dir, si el producte d’informació i formació és bo, afavoreix al coneixement. Amb això es proposa que l’esser humà hauria d’arribar a la saviesa, que significa conèixer el sentit de la vida, que abans donava la religió, encara que la saviesa no se sap ven bé que és en realitat.
| PERCEPCIÓ | SENSACIÓ | EXPRESSIÓ |
| Percepció: | | |
| Denotativa Via racional | Connotativa Via emotiva | estereotipada |
Construccionisme amb ordinador
Seymour Papert va ser l’inventor del LOGO (tortuga), que tractava d’un llenguatge de programació gràfic, matemàtic, lògic i topogràfic. D’aquest projecte creat, en surt el LEGO, material de plàstic però que pot controlar els moviments que fan unes palanques. És una proposta intel·ligent i interessant per als infants ja que s’utilitza mitjançant l’activitat personal i en equip.
1. Interès personal : funcionalitat, motivació
2. Rendiment personal: eficiència, exigència
3. Nivell d’aprenentatge: eficàcia, esforç, (el qual surt sol).
4. Creativitat d’aprenentatge: optimització, entusiasme
La pedagogia narrativa. D’Homer a Tolstoi: Kieran Egan, introdueix la imaginació a l’educació. Diu que els nens que no saben llegir es perquè encara no han entrat en el tema, ja que no han posat interès pel seu desenvolupament. Introdueix la lectura narrativa, la relaxació que té una base científica per motivar als alumnes i per a que s’interessin per la ciència. Explica aquesta concepció al seu llibre.
| Tres belles idees: socialització (Homer), veritat (Plató), naturalisme (Rousseau), i una idea nova: recapitulació (Vigotski). |
Els infants fan una comprensió al llarg de la seva vida: mítica, romàntica, filosòfica (per poder conèixer més del que vols saber, és a dir, saber de tot una mica), irònica (persona adulta) i somàtica.
La ciutat educadora
Edgar Faure i UNESCO, a l’ any 94 proposen que la ciutat educadora és una revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala Terra. Les noves necessitats de les ciutats són la ciència i la tecnologia que ens serveixen per entendre com és una ciutat en la vida real. Tenia un humanisme científic i un compromís social que duia directament a la ciutat educativa o educadora. Aquest projecte, va ser una recapitulació de l’escola activa i una prospectiva de la ciutat social.
Per tant, les ciutats no són les úniques a les quals s’ha introduït la ciència i la tecnologia, sinó que també apareix en institucions més petites però amb grans qualitats, com ho són les escoles. Aquesta societat de la informació i tecnologia digital a les aules ha fet que és doni més importància a la tecnologia que a la pròpia pedagogia, ja que hi ha unes noves tecnologies d’aprenentatge amb comunicació.
Els nous docents han de saber utilitzar les noves tecnologies a l’aula per poder ensenyar als seus alumnes, ja que és un material complementari avui dia per a l’educació dels infants, (qui no es usuari de TIC no té TAC). L’aprenentatge de les TIC és instruccional. S’han perdut massa cursos i a més falten equips multiprofessionals a les escoles.
Hi ha un entorn social-cultural ambiental, (has de saber en quin món vius i en quin mon viuen els teus alumnes). El professorat ha de planificar les seves accions a partir de les aptituds, necessitats o interessos dels alumnes. El professor processa la informació i això indica el seu comportament. Igualment passa amb els alumnes, és a dir, el processament d’informació dels alumnes determina el seu comportament. No obstant, l’important era el resultat, és adir, la nota, l’avaluació final. L’aprenentatge de l’alumne és l’escolar, però l’important és que l’alumne aprengui sobre cultura a la vida. L’escola ha de saber en quin entorn està treballant i la seva finalitat, que no només és voler el resultat dels seus alumnes, sinó que els mateixos tinguin èxit a la seva vida professional.
Finalment, podem dir que la paraula Globalització la va posar Decroly, ja que mica en mica veiem com tenim organitzat l’armari de la cultura, és a dir, posar les coses ordenades en el seu lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario