L’escola en sí, és un establiment públic la qual té com a principal objectiu donar als nens i les nenes una instrucció prèvia, ja que per aquesta causa va ser inventada. Abans, l’educació es prenia o s’adquiria en els propis ambients familiars, ja que la família era la principal font d’informació per als més joves. No obstant, l’escola és una institució amb molta iniciativa de participació, on els pares, mestres i alumnes tenen dret a participar en els actes públics que ofereix l’escola. Dins de cada una d’aquestes institucions públiques, hi ha una sèrie de valors que comparteixen les persones, és a dir, unes finalitats comuns. Fins i tot, es podria dir que una escola és com una petita empresa.
L’establiment de l’empresa, si la veiem des d’aquest punt de vista, seria cadascun dels edificis representats com a escoles. L’escola per tant no és una institució feta només d’obra, sinó que són les mateixes persones la que la fan possible, com s’ha esmentat anteriorment, els mestres, els alumnes i els pares, ja que les persones fan l’escola.
La qualitat de l’educació: preocupació i retòrica
Els canvis tecnològics han transformat les societats modernes es realitats complexes, afectades principalment per un dinamisme que es troba al coneixement i en la informació el motor del desenvolupament econòmic i social. En aquest nou context, les expectatives dels ciutadans respecte el rol dels sistemes d’educació i formació han augmentat notablement. En consciencia, la busca de politiques educatives encertades, més ajustades a les noves realitats, s’ha convertit en una preocupació general dels poders públics.
Aconseguir una educació de qualitat per a totes les persones, que és l’objectiu essencial de la Llei actual, té el seu origen en els valors humanistes propis de la nostra tradició cultural europea. A més, constitueix un instrument imprescindible pe a un millor exercici de la llibertat individual, per la realització personal, etc. sobretot pel benestar individual i social.
L’escola catalana
Ø L’escola Roure Gros pertany a unes de les institucions catalanes que és troben en la nostra comunitat autònoma, Catalunya. Aquesta escola, té com a objectiu fer que els nens i les nens siguin científics i observadors mitjançant la pràctica, a més, té uns plans educatius on compta amb projectes de terme científic, on a més incentiva i motiva l’interès per la ciència. Molts pedagogs opinen que aquesta escola fa que els nens descobreixin una altra manera de ser educats i per això estan contents amb els actes i activitats que realitzen.
Una de les coses més bàsiques que poden realitzar tots els mestres de qualsevol escola és que les entrevistes personals, és realitzin amb l’alumne present i no només amb els pares d’aquest, ja que les opinions que proposa el seu tutor/a poden ser interessants per a la seva millora. Hi ha d’haver una regulació política.
Pel que fa a la política que tenim actualment, concretament al 2012, el nostre president, Mariano Rajoy, va anunciar que canviaria la llei d’educació que anteriorment havia estat modificada per Jose Luis Rodríguez Zapatero.
Al 2007 i al 2009 es va acceptar que Catalunya es realitzés la seva pròpia llei amb 205 articles. Tot i això no es va canviar la política de les escoles. Amb aquesta nova llei, s’ha desenvolupat una línia d’autonomia pròpia dels centres, és a dir, que ells decideixin el que volen fer i com ho volen fer, això sí sense faltar a cap de les altres lleis i normatives imposades anteriorment i sense posar en perill als seus alumnes.
A continuació, afegeixo un article força interessant sobre la nova llei d’educació que va proposar el nou president del Govern espanyol.
· La nueva Ley de educación para el 2012
MADRID, 16 Nov. (EUROPA PRESS)
"Hay que aumentar el nivel de esfuerzo y también soy partidario de hacer una evaluación general de los centros para que la gente sepa cómo funciona cada colegio", ha defendido Rajoy, para quien también es clave recuperar la "autoridad del profesor", instaurar la enseñanza del inglés "a partir de los tres años" o que los alumnos universitarios "mientras estudian trabajen en una empresa".
Segons aquest article de la suposada nova llei d’educació, Rajoy no vol que hi hagi fracàs escolar, ja que vol canviar molts dels mètodes utilitzats anteriorment com per exemple quan diu que vol censurar que s’aprovi el batxillerat amb quatre suspensos. També diu que els alumnes s’haurien d’esforçar més i que els mestres com a tal haurien de donar més “canya” als seus alumnes.
Personalment, penso que la llei d’educació que tenim actualment si que s’ha de canviar, però no només uns petits canvis com diu a l’article, sinó que hauria de ser tota l’educació, ja que només s’aconseguirà que els alumnes tinguin èxit si es canvia la llei d’educació, això sí, que siguin canvis eficients i de qualitat, i que serveixin als alumnes en un futur, ja que la seva vida professional dependrà sobretot, de l’educació que hagin obtingut els darrers anys.
“Personal” de l’escola
Si ens situem dins d’una escola, veiem que la direcció és seleccionada per una comissió bàsicament escollida per membres del centre. Sis persones que pertanyen al propi centre, i unes altres tres persones que provenen de fora, és a dir, d’altres institucions. Normalment, acostuma a presentar-se només un candidat per a ser membre directiu. Senzillament, s’escull a l’únic candidat que ha sortit, encara que no garanteix que posem davant a l’home o la dona que pot conduir amb seguretat el centre.
Un cas d’escola que no funciona és quan trobem que els millors mestres els tenim a les classes i els directors que presideixen i condueixen el centre no donen gaire de si. Aquestes escoles són institucions que no remunten i per tant la millor solució és que es canviï de director/a.
Finalment torbem als alumnes, que són els responsables que els mestres tinguin una feina com a educador, ja que sense ells els professors no podrien transmetre coneixements ni ajudar als altres en aquest sentit. Els alumnes més joves, és a dir, des de els infants de primària fina als adolescents de secundària, són els futur de la nostra societat canviant, i per això es mereixen tenir una bona educació de qualitat. Actualment, moltes persones espanyoles que tenen un cert nivell de formació, han de marxar d’Espanya per buscar feina, sobretot feina del que han estudiat, i això no interessa per al país ja que Espanya dona una educació per formar persones i a causa de la crisi actual no aconsegueixen trobar feina. El que s’hauria d’aconseguir, és que els alumnes més joves trobessin feina en el seu propi país i no haver d’emigrar a un altre, ja que aquesta conseqüència fa que el nostre país s’estigui quedant sense gent formada professionalment.
La infància:
És un període que compren des del moment de naixement fins als dotze anys, aproximadament. Aquesta primera etapa de la vida és fonamental es el desenvolupament de cada persona, ja que d’ella dependrà l’evolució posterior, i les seves característiques primordials són les físiques, les motrius, les capacitats lingüístiques i les socioafectives.
Alguns progressos que s’han aconseguit per als infants són:
Ø La Conversió sobre els drets de l’ infant, establert a les Nacions Unides el 20 de Novembre de 1989. A Espanya, aquesta Conversió sobre els drets de l’ infant, està ratificada el 30 de Novembre de 1990.
El que es pretén amb aquest nous avenços socials, és que es pugui desenvolupar els drets i donar el màxim d’oportunitats a les persones des dels seus inicis a la vida.
Ø 2006 LLEI D’EDUCACIÓ, equitat escola per a tots que vol dir igualtat per a tothom, però també existeix la igualtat d’oportunitats, on tothom podia estudiar a la universitat per a realitzar la feina de mestre, cosa que avui dia no és pot fer, ja que un mestre ha de tenir unes qualitats i uns estudis bàsic per a poder tractar amb altres persones, sobretot si són de primària o secundària. Aquest concepte, actualment es troba restringit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario