L’educació comunicativa, és un terme molt important en les escoles d’avui dia ja que la interacció que els mestres tenen amb els seus alumnes és essencial per al desenvolupament dels estudiants. Per tant podem dir que:
L’acció: ha de ser directa amb els alumnes, renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes, els mestres han de ser els qui decideixen les accions que es volen dur a terme amb els alumnes.
La decisió: o administració, ha de tenir una certa ordenació educativa, i també ha de ser una regulació administrativa.
El pensament: o recerca, les innovacions educatives, que venen de fora de l’escola, és a dir, s’han de buscar nous mètodes per educar i així poder millorar l’educació en sí. Un exemple clar de recerca d’innovació que tenim avui dia és la introducció dels sistemes digitals a les aules, com les TIC, la informàtica... que són canvis necessaris en la nostra societat canviant.
Per tant, un professor ha de poder arribar a aconseguir els tres termes anteriorment descrit, ja que es essencial per a la vida professional d’un mestre.
En canvi Decroly ja no es tan natural. Diu que la globalització, l’observació en els infants és el plantejament més important. Per tant, Decroly crea un sistema pedagògic que ajuda als infants en el seu desenvolupament.
Entorn social-cultural ambiental:
- L’important es el procés intern que es fa d’interacció entre professors i alumnes, és a dir, el nucli del sistema.
- Segons el professor processi el comportament de l’alumne, es comportarà d’una manera o d’una altra (amenaçant amb les notes ...), si no estan interessats els costarà més seguir un aula.
Els dos motors del sistema escolar són, el mestre i l’alumne.
El mestre
És una unitat psicofísica sociocultural hi ha d’estar equilibrat: raó pensament, emoció-sentiments, a l’hora d’estar en acció docent s’han de controlar els sentiments davant dels alumnes.
L’alumne
És un deixeble, respecte del seu mestre, de la matèria que està aprenent o de l’escola, col·legi o universitat on estudia. Per tant, un mestre sense un alumne no té res a fer. La tasca de l’alumnat, és aprendre tot allò que li ensenya el mestre, realitzar els treball que imposa i respectar les normes que estableix. Aquest procés es degut a que l’alumne, en un futur pugui tenir èxit professionalment parlant, gràcies al que ha après durant l’etapa d’escolarització.
L’escola de la societat de masses telecomunicada
L’escola activa és una concepció de l’aprenentatge com un procés d’adquisició individual de coneixements, d’acord amb les condicions personals de cada alumne, en el que intervé el principi de l’activisme. Suposa la pràctica de l’aprenentatge a través de l’observació, la investigació, el treball en equip i la resolució dels problemes, en un ambient d’objectes i accions pràctiques.
Per tant, trobem l’escola activa de 1889 anomenada Abbotshome School, U.K., de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière), reflexionada i ajustada a una societat de comunicació de masses.
Coresponsabilitat educativa:
- Família: té un paper molt important en el desenvolupament d’un infant, ja que dona els primers termes educatius des que neix fins que arriba a la guarderia o bé a P3.
- Escola: gairebé tots els nens i les nens del nostre país comencen l’escola a partir dels tres anys. Aquesta conseqüència es deguda a la inclusió de la dona al treball, ja que abans era ella qui s’encarregava de cuidar, alimentar i educar als seus fills.
- Entorn: en l’entorn podem trobar les comunitats d’aprenentatge, on hi predomina sobretot la participació, o bé les ciutats educadores.
- Tota la tribu, tota la ciutat, avui especialment hem d’utilitzar els mitjans de comunicació, ja que és un terme del futur.
Els agents educatius
1. Els professionals de l’educació són els mestres, els pedagogs i els educadors socials.
- El mestre, acompanya l’aprenentatge dels nens i nenes, quina gestió d’aula fa, pren decisions sobre l’aprenentatge dels nens i nenes i de les seves famílies.
- L’educador social, el seu paper es treballar a l’escola per prevenció de risc, tema de negligència, nen que no menja, nen maltractat etc. per preservar l’escola (escola entre un punt intermig), encara que no sempre es així.
- El pedagog, persona que el seu paper no es tant directe (global d’assessorament), prevenció de conflictes, i també d’observació en nens que tenen trastorns, o bé orientacions i tutoritzacions, dintre dels pedagogs que ja s’està especialitzant per ser director/a docent.
2. Família i educació, agents de socialització
- La institucionalització de la infància
Els nenes i les nenes en realitat comencen l’escola als sis anys però degut a la incorporació de la dona al treball i als canvis socials, els nenes i les nenes van a les escoles bressol. Es considera que portar als nens i nenes abans dels tres anys es un abús per a ells, ja que passar de la família a una escola bressol, és un canvi molt brusc.
Trobem que en aquestes institucions tenim maneres de solucionar les incidències en l’educació dels nens com l’AMPA, els esplais etc.
A més a més, ens trobem en un moment on hi ha institucionalització de la infància i models molt diferents de família i a més, diferents convivències on viuen dues o tres famílies en una mateixa casa. Hem de tenir en compte que aquests models de família no només són un model d’estructura, sinó que també hi ha in model educatiu. Tota això es troba a l’escola, és a dir, que els nens venen a l’escola de ben petits, que hem de compartir una educació...
Tots aquests valors els hem de compartir entre les famílies i les escoles. Hem de saber veure quins són els mètodes per treballar conjuntament per generar els menors conflictes possibles.
Trobem uns models de mestre, en aquets relació entre família-escola, però també trobem diferents estructures familiars i diferents expectatives envers l’escola. Els quatre rols de família que hi ha, són:
- Rol de suport de l’escola, la família que creu en l’escola, s’ha preocupat quina es l’escola més coherent de la seva manera de pensar, solen ser famílies que han fet una opció molt conscient en la tria de l’escola.
- Rol de consumidors, clients que han de donar respostes en aquestes demandes, donen suport a l’escola.
- Rol de indiferència enfront l’escola, es preocupa més o menys si és l’escola de la seva vida, el que busca de l’escola és que li resolgui la seva infraestructura bàsicament cultural.
- Rol de participació a l’escola, dona suport a l’escola participant, encara que no és un si incondicional, pot estar en contra de les seves opinions.
Es poden crear diferents disfuncions entre família-escola, solen ser famílies que han tingut una mala experiència escolar. S’ha d’intentar esbrinar si darrera del problema que expliquen els pares s’hi veuen ells mateixos reflectits. Hem de guanyar-nos la confiança dels pares. Però no només hi ha disfuncions envers els pares, també poden ser de part dels mestres, com per exemple quan un mestre di que si una persona es pobra, llavors no sap res, és a dir, que no té cultura, que no sap llegir ni escriure. Es conclusió, és infravalorada pel seu estil de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario