La institució escolar és una realització pedagògica, amb bases científiques caracteritzades, (Neurociència, psicologia, sociologia), una intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i una organització comú (administració, econòmica, gestió de personal) a més a més de ser un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza. Els pedagogs han de ser inventors, ja que la seva professió és la d’educar als nens i les nenes.
Cal que tinguem present:
Ø Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
Ø Marc de la política i legislació en una societat
Ø Necessitats generals dels ciutadans
Ø Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes
Com hem pogut observar i estudiar al altres temes, en el model d’aprenentatge com a mediació és molt important que el mestre conegui l’entorn de l’alumne, ja que pot determinar el seu comportament. Hem de ser capaços de saber què és el que interessa als alumnes, per tal de realitzar la nostra tasca correctament, cridant la seva atenció, i motivant-los en l’educació. Cal observar els seus comportaments, el seu entorn familiar, social, cultural, i fins i tot el nivell socioeconòmic, ja que tot això ens indicarà com és la persona que tenim davant, les seves possibilitats, facilitats i interessos, per encaminar la seva educació.
Hem de saber comprendre i tenir empatia amb els alumnes, cal tenir una bona relació a l’aula, per això els mestres també tenim la tasca de interessar-nos per tot allò que fan fora l’escola, ja siguin activitats extraescolars, els programes que veuen a la televisió, que fan a Internet, amb qui passen el seu temps lliure, etc. Si el mestre realitza aquesta tasca correctament, pot aconseguir un bon clima a l’aula, i d’aquesta manera serà molt més fàcil i relaxada l’activitat d’adquirir coneixements i evolucionar com a persones.Sistema pedagògic
Súnion Escola ESO-BAT
El sistema pedagògic es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l'horari canviantògic, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges, ja que li serviran en un futur.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d'Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d'igualtat amb un objectiu compartit. Però clar,
- la participació no és fàcil, ja que és una participació de presa de decisions conjunta, cadascun pren les decisions des de la seva professió. Per a que un membre d’una família et digui la seva opinió has d’estar preparat. És un projecte que constantment t’interroga com a persona.
- La participació cansa.
- La participació costa, perquè arribar a decisions conjuntes no és fàcil, hem d’estar disposats a ajustar-nos a les diferents situacions.
- La participació no s’improvisa, s’ha de pensar, buscar els canals, fer que la gent es senti acollida, etc. (estructura pensada).
L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Avui dia, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fan que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament els enormes volums d’informació.
El marc dels processos participatius és el treball en xarxa, treballar amb tot el que hi ha al el territori. Diem que és un projecte social, perquè tot te a veure amb la participació. Per aconseguir un èxit per tothom, ha de ser que cada escola en pot tenir una comunitat d’aprenentatge, per aprendre els nens han de poder intervenir en qualsevol tema tractat, és a dir, que la paraula d’un director, per exemple, no val més que la d’un infant. Hem de poder anar més enllà del que és pedagògic. Per tant, les regles d’or serien les següents:
- Voler una cosa (conjuntament).
- Saber, tots els membres de l’equip ha de tenir coneixements del que es vol.
- Poder, si es una escola i un individu no es pot (equip si).
- Incentivar, il·lusionar, esforç que fas perquè creus que es beneficiós, qüestió qualitativa.
- Avaluar, que es fa, com es fa...
PROCÉS DE CANVI I TRANSFORMACIÓ
Les decisions més importants de l’escola les pren el consell escolar, en canvi en una comunitat d’aprenentatge, les decisions més importants es prenen en plenari. També perquè el diàleg es basa en el poder de paraula. El valor de la paraula no val més que una altra, que ja he esmentat anteriorment. Han d’haver relacions simètriques, i han de ser igualitàries per a tots.
Després d’haver dut a terme un procés de decisions i qüestions entre tots els membres, al plenari, mitjançant el vot, agafa la o les decisions més adients i convenients per resoldre problemes o fer millores. No obstant, el projecte es fa difícil, perquè hi ha d’haver una implicació tant individual com col·lectiva. Com més important és la decisió que es proposa, més important és la participació on es decideixen entre tots, com per exemple la quota, l’horari escolar, etc.
Les dues fases per les que ha de passar un incís són les següents:
- Construir una comunitat d’aprenentatge:
- Sensibilització: si el 90% dels membres d’un equip de mestres diu que si, es comença el projecte. (mestres, pares, etc.)
- Presa de decisions: es decideix si es vol estar en el projecte o si no.
- Somni: és la fase més important. Quina es l’escola que volem per als nostres fills/es? I el projecte decideix que l’escola serà l’escola de les seves vides. Es busquen maneres de somiar. En algunes escoles trobem la festa del somni, on es posen en comú tots els somnis, i de tots aquests surt el projecte “perfecte” de l’escola.
- Selecció de prioritats: de tots els somnis exposats anteriorment, s’extreu l’escola que es vol i es desitja. Després d’això es fan les comissions mixtes de treball, on es treballen els somnis proposats pels mestres, pares, alumnes i tots els membres que hi participin.
- Planificació: finalment es planifica el lloc i com serà definitivament l’escola que s’ha escollit conjuntament.
- Consolidació:
- Investigació
- Formació
- Avaluació
Educació lliure
És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres. L’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.
Xarxa d'educació lliure
La Xell pertany a una Xarxa d’Educació Lliure i és una associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.
Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.
La Xell té dos grans objectius:
- Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
- Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario