INTRODUCCIÓ
Educatiu te capacitat d’educar.
Els tres agents més importants són: escola-família-medi de comunicació
Institució escolar inclou tota la participació de tots per aconseguir que tothom s’hi identifiqui
Departament D’educació= en comptes de tenir aquest nom hauria de dir-se Departament D’ensenyament ja que tothom pot educar, la família, amics, coneguts... ja que els que realment ensenyen son els mestres això no és feina de la família, coneguts...
Per ser un ciutadà es necessitava el procés d’ensenyament feina que feien els pares, segons els il·lustrats.
La instrucció es un nucli que te un component repetitiu per davant de la instrucció hi ha l’ensenyament que es mostrar, organitzar situacions d’aprenentatge, i tot això esta dins el marc de l’educació, encara que no hi ha marc ja que l’educació es troba a tot arreu l’entorn, tele, família etc.
... el resultat de l’educació seria l’aprenentatge i el resultat de l’aprenentatge es la formació.
(INSTRUCCIÓ-ENSENYAMENT-EDUCACIÓ-APRENENTATGE-FORMACIÓ)
La didàctica correspon directament a l’ensenyament i la pedagogia es correspon a l’educació, això si en el terme científic.
La pedagogia marca les finalitats i la orientació seria les ciències pedagògiques i esta pensada per a cada alumne. Cada ciència de l’educació ha de tenir el seu mètode propi.
“Com s’ensenyen les taules de multiplicar?” –resposta...
metodologia es la ciència que tracta sobre quin es el mètode adequat per a cada disciplina
El despotisme il·lustrat trepitja la societat - El despotismo ilustrado es un concepto político que surge en el siglo XVIII, que se enmarca dentro de las monarquías absolutas y que pertenece a los sistemas de gobierno del Antiguo Régimen europeo, pero incluyendo las ideas filosóficas de la ilustración, según las cuales, las decisiones del hombre son guiadas por la razón. Los monarcas de esta doctrina contribuyeron al enriquecimiento de la cultura de sus países y adoptaron un discurso paternalista. También se le suele llamar despotismo benevolente o absolutismo ilustrado; y a quienes lo ejercen dictador benevolente
Amb la paideia sorgeix la iniciació de l’educació per la gimnàstica i la musica, després hi havia les arts liberals, es a dir, les de l’humà lliure (belles arts i arts científiques per als il·lustrats)
“En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.” - (Dewy, 1897: My pedagogis Creed).
Els mestres som qui, atents al desenvolupament personal i social dels infant i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans
Tema 1: LA INSTITUCIÓ ESCOLAR
Va començar a partir de la primera revolució burgesa de França, on apareix el sistema escolar dels il·lustrats.
Rousseau: reflexiona com s’ha de cuidar a un nen. Conèixer i conduir-lo.
Condorcet: volia que la cultura arribés a tothom i comença a fer declaracions de que havia d’haver-hi escoles universals per a tots (introducció universal).
Podem destacar dos autors romànics que van ser Schiller i Goethe que donen peu al Romanticisme. Aquests romànics, lligaven molt la raó i la il·lustració.
INSTRUCCIÓ – ENSENYAMENT – EDUCACIÓ – APRENENTATGE – FORMACIÓ
1. Instrucció: te un component repetitiu.
2. Ensenyament: pas que correspon a la didàctica; mostrar és igual que presentar el coneixement.
3. Educació: tot el que pot aportar coneixements (família, societat, escola, mitjans de comunicació ...) les quals corresponen a una funció.
4. Aprenentatge: adquisició per la pràctica d’una conducta duradora.
5. Formació: es una activitat la qual té com a objectiu descobrir i desenvolupar les aptituds humanes per a una vida activa, productiva i satisfactòria. Dins d’aquest apartat entra la Formació Professional que és una activitat educativa que s’orienta a proporcionar coneixements, habilitats i destreses necessàries per a un correcte desenvolupament professional i laboral.
L’educació ha de ser molt més que l’ensinistrament . la didàctica és la ciència de l’ensenyament i la pedagogia és la ciència de tota l’educació.
“La institució escolar també és un instrument del despotisme il·lustrat.” Va dir Napoleó que era un il·lustrat.
A l’imperi Romà l’ordre de la cultura era – llengua, dret, religió – , en canvi a l’imperi Napoleònic l’ordre era – llengua, dret, escolar –.
1. Sistema escolar i pedagogia a España i a Catalunya
“Escola catalana per a tots”.
España es ocupada por Napoleón, necesitan la ayuda exterior.
Institucion libre de enseñanza:
En la que se destacant : Francisco Giner de los Rios; Manuel-Bartolomé Cossío; Lorenzo Luzuriaga, el cual tenia mucha cultura.
Se suponia que el bachillertao servia para que la gente puediera accedir a la universidad.
Escola catalana i lliurepensadora a Catalunya; s’hi destaquen Francesc Flos i Calcat i Francesc Ferrer i Guàrdia.
La renovació pedagógica a Catalunya (1906-1939) – Artur Martorell; Josep Estalella; Eladi Homs; Alexandre Galí.
Tema 2: L’ÉCOLE NOUVELLE / PROGRESSIVE EDUCATION (segle XX)
Organitzar entre precursors, reformadors i pedagogs renovadors. Els precursors són els que venen abans del curs amb el prefix (pre-), i els reformadors són de tipus social.
1. Precursors:
- Comenios (1635), Crea la didàctica, artifici per ensenyar a tots totes les coses.
- Herbart (1806), Crea la pedagogia derivada de la fi de l’educació, va ser un dels deixebles de Kant.
- Pestalozzi (1800), “fer escola dia a dia es un compromís per l ’infant”, era un mestre de cap a peus. En totes les repúbliques cristianes s’ha d’ensenyar.
2. Reformadors socials:
- Josep de Calasanç (1592): crea l’escola per a nens pobres.
- Jean – Baptiste de la Salle (1684): crea escoles cristianes.
- Marcellin de Champagnat (1817): crea escoles rurals.
- Giovanni Bosco (1853): crea tallers d’oficis professionals.
3. Rehabilitació i reducció científica:
- Juan – Pablo Bonet (1620): llenguatge de signes “espanyol”.
- Jean – Gaspard Itard (1801): l’ infant salvatge.
Freidrich Fröblel (1837): obre per primera vegada un Kindergarden – jardí d’infància –. El joc és desenvolupament personal i social, conèixer i comprendre la natura, un mateix, Déu... L’aprenentatge per intuïció i l’ interès total “ El joc com a treball”.
Francis W. Parker USA (1875)
John Dewey (1897) My pedagogic Creed: “En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.”
Curriculum és el conjunt d’oportunitats educatives, és un itinerari què farà l’ infant durant l’escola. (The child and the curriculum) – 1902. El concepte es que hem d’aconseguir que cada nen trobi el seu itinerari.
A Europa trobem a Ovide Decroly “Escola per a la vida i a través de la vida. L’ infant porta una herència i un impuls de vida. L’ infant rep una herència cultural. Necessitat primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial)” – 1907.
Ø Centre d’interès: alimentació, protecció, seguretat, treball/joc.
Ø Globalització: observació, associació, expressió.
L’escola no fa als infants anormals sinó que són els pares, ja que no fan tot el necessari per a desenvolupar la seva intel·ligència. En el cas del nen és de tipus mental mentre que la classe és un laboratori d’acció.
Maria Montessori (1870): crea un pla de desenvolupament immanent (Biologisme), bellesa, bondat i veritat. Divinitat religiosa (Religiositat).
Característiques generals: El silenci; la percepció multi sensorial; el material com a estímul; reglat; estar al costat de l’ infant quan demana ajuda; la regularitat; els hàbits com per exemple la higiene personal; l’aprenentatge quan s’arriba al moment llindar (umbral) de la maduració.
Lectura d’un fragment del text “L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT EDUCATIU REPUBLICÀ”. (Fotocopies)
Els il·lustrats defensen la raó, i per tant l’imperi roma canvia de llengua-dret-religió a llengua-dret-escola.
L’estat va ser molt radical. D’entrada el sistema republicà va tenir la gran idea de construir l’escola per poder fer el canvi de llengua-dret-escola.
La democràcia ha de venir amb actituds potents, per fer democràcia hi ha d’haver escola, és a dir, educació. La llibertat la volien pensant una cosa pensada per a cada persona, la gent volia ser lliure. La democràcia nomes s’està aplicant al consum. Jefferson volia que la gent de a civilització tingues un a certa intel·ligència per a poder desenvolupar finalment la democràcia. Marcel·lí Domingo va dir que els mestres eres els primers homes de la república . La promoció de la dona al treball va començar als E.E.U.U. L’escola es molt important.
· Coneixement científic de l’educació i sistemes pedagògics
Édouard Claparede – intenta entendre que es la intel·ligència
Henri Wallon – estudis de maduració (La conciencia es construeix socialment, es intel·ligència criada en l’activitat. L’humà, ser biològic i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb visió integral, no fragmentada.)
Lev Semianovitx Vigotski – Constructivisme es construeix el coneixement de dalt cap a baix (el desenvolupament humà es possible per la interacció social i la consciència es construcció social).
Jean Piaget – Estadis evolutius (ideològica de l’acció prèvia al llenguatge) INTRODUCCIÓ DE L’EPISTEMOLOGIA GENÈTICA.
Eduard Spranger – Teoria de la personalitat (1914); dimensió espiritual de la naturalesa humana (relació entre escola i cultura).
- L’humà es biològic i psicològic . A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquim Xirau introductor de la pedagogia a Catalunya.
Rudolf Steiner – Antoposofia (educació estètica i creació artística; contemplació de la natura); Euritmia (instrument musical i rituals interioritzats.
Georg Kerschensteiner – La mancomunitat de Catalunya crea l’escola del treball.
Anton S.Makarenko – producció i treball cooperatiu i gestió del dia a dia pels propis joves. (Els joves interns van canviar radicalment el seu comportament.)
L’EDUCACIÓ COM A UNA NECESSITAT
L’educació es el procés de socialització dels individus. Al educar-se, una persona assumeix i aprèn coneixements. també implica una conscienciació cultural i conductual.
Per tant tothom ha de poder gaudir d’aquest procediment a la seva vida ja que l’educació es una necessitat per poder viure en societat, poder aprendre sobre cultura, ciències i sobre la realitat en general. També, l’educació serveix per poder enriquir els propis coneixements i això fa que cada persona obtingui més prestigi com més coses sàpiga.
