PEDAGOGIA: 2012

L’escola inclusiva, és una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.

L'escola inclusiva forma part d'un procés d'inclusió més ampli; suposa l'acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l'escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d'exclusió; suposa crear un context d'aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d'un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d'una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Educació Especial

Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a altes capacitats, discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

Necessitats Educatives Especials (NEE).

Es parla de necessitats educatives especials quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc., afecta l'aprenentatge, i fa imprescindible modificacions parcials o totals del currículum per a que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l'escolarització o en una fase d'ella. El terme se sol usar també per a alumnes amb un entorn molt desafavorit que necessiten una atenció suplementària per risc de fracàs escolar.

Centres Educatius Especials (CEE)

Els infants amb alguna limitació funcional en edat escolar, sempre que es valori positivament, han d'ésser integrats en centres d'educació ordinària (article 18, Resolució EDU/904/2006, de 30 de març de 2007). Si no és possible, han de matricular-se en un Centre d'Educació Especial (CEE).

Infants amb alguna limitació funcional en edat escolar.

Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE)

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.

Escolarització de fills de treballadors immigrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.

Els serveis són els següents:

Ø Alumnat nouvingut

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

Ø Aules d'acollida

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat. Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Etapes de l’exclusió a la inclusió

L’exclusió vol dir que hi ha un grup que esta fora de qualsevol sistema.

La segregació es un grup majoritari i un altre grup que també esta tancat respecte al majoritari.

La integració es el grup majoritari, accepta i integra als del grup minoritari.

La inclusió, tothom te un paper important dins el grup.

Hi ha dues possibles exclusions:

Ja no es pot accedir al sistema, per l’ètnia, circumstancies diverses etc. ex. l’ ètnia gitana. (impossibilitat d’accedir a l’educació reglada o de fer-ne condicions molt precàries o per poc temps).
No rebre el que jo necessito i per tant, s’arriba al fracàs escolar per que els meus itineraris ja han estat segregadors. (acabar l’escolarització obligatòria engreixant les estadístiques del “fracàs escolar”).

Per tant la inclusió afecta a tots els nens, a tots els mestres i a tots els sistemes escolars. Inclusió vol dir igualtat, recolzament o acompanyament i respecte; en canvi exclusió vol dir discriminació, etiquetatge i rebuig.

L’educació suposa la transmissió cultural, ètics i socials i per tant hi ha una relació entre educació i socialització, vol dir que escola i família han d’anar juntes. Hem d’estar alerta per que l’Estat fa aquestes normes per a que tothom tingui els mateixos drets, alhora son homogeneïtzadores amb uns entorns familiars molt heterogenis i amb diversitats de situacions socialitzadores.

Incloure vol dir que els nens i nenes han de rebre la mateixa qualitat i quantitat, és a dir, aprenentatge significatiu per tothom, per tant no hi ha prou amb un accés sinó que l’important és la qualitat i la quantitat.

Concepte d’inclusió

- Donar a tots el mateix

- Oferir a tots les mateixes oportunitats.

- S’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres.

- Busca la presencia, la participació i l’èxit

Retrospectiva: igualtat per a tots els nens i nenes i les mateixes coses. Una igualtat d’oportunitats es dona quan tothom te accés a l’escola. Als anys 70 i 80 trontolla una mica encara que es una mirada molt present en les escoles. Actualment no es la millor manera d’educar.

Prospectiva: l’equitat no es donar a tots el mateix, es donar a cadascú el que necessita, per tant es probable que el nen o nena que necessita mes li donem mes i el que necessita menys li donem menys. Es la millor manera d’educar.

Models educatius davant la diversitat de l’alumnat

Les característiques individuals que importen a l’hora d’ensenyar i aprendre són les intel·ligències múltiples:

- Estils organitzatius: les diferents configuracions dels nostres centres educatius en tan que sistemes.

- Aspectes culturals: la valoració que fem de les diferencies i la diversitat humana en totes les seves manifestacions.

- Dimensions ideològiques

Els plans d’atenció de la diversitat totes les persones som úniques i interferibles on tenim coses en comú, es a dir que ens igualen i altres coses que enes diferencien.

Com que tenim diversitat i diferencies dels nens de l’escola, hem de veure com interferim en aquestes diferencies. Com l’escola ha d’inferir diversitat d’educació etc. per poder respondre a les seves necessitats. Com adequar la gestió d’aula, el currículum de gestió escolar a les necessitats de cada nen i nena. Encara que es el pla més important en el sistema educatiu, es el que esta més oblidat. L’èxit del nen depèn de tot el que li oferim i el que sigui necessari.
El més freqüent són quan ens fixem en els nens i nenes que tenen una situació de desavantatge. Com els discapacitats, immigrants, etc. es posa l’accent a donar resposta a un determinat grup. Trobem les adaptacions curriculars, aules per nens que tenen certes dificultats, les aules d’acollida, és adir, posem la mirada per aquests nens i ajudem nomes a aquets nens.

L’opció 1, és incerta ja que hi ha menys models i provoca incertesa. En educació no es pot mostrar res immediatesa.

Les 5 perspectives diferents de l’ inclusió

- Discapacitats i les necessitats educatives especials: la declaració de Salamanca va ser un punt molt important, 1994, hi havia nens i nens que tenia algun trastorn d’aprenentatge i aquest nens no avançaven. Si s’inclouen a nens i nenes a l’escola, hem d’oferir els recursos que necessiten ja que sinó es un tema d’exclusió.

- Exclusions disciplinaries: es dona molt mes a secundaria. Quan els alumnes son expulsats durant tres dies fan que aquests tinguin mes faltes d’absència.

- Grups vulnerables a l’exclusió: l’escola per a tots, és una idea difícil, ja que tots no hi arribem. Ramon Fletxa diu que l’escola esta pensada per a famílies academicistes, en el sentit, que el que passa a casa s’assembla en relacions d’aprenentatge el que poden viure a l’escola. (fills de mestres). Com per exemple l’ètnia gitana que es un grup vulnerable a l’exclusió.

Actualment hi hauria 3 tipus de marginació educativa:

- Exclusió total: no tenir l’ESO, passen cursos sense tenir els coneixements suficients i per tant no poden arribar bé a una formació mínima.

- Exclusió per abandonament: pot ser que no surtin del sistema, però que dins d’aquest no saben seguir el mateix camí per a tothom i per això tenen uns recursos adaptats per a ells

- Exclusió educativa de diferents itineraris: pot arribar a tenir un graduat o un certificat. També fa que els mòduls i l’accés al Batxillerat tinguin diferent consideració.

- Promoció d’una escola per a tothom: volem una societat més justa per a tothom. Per això es desenvolupa una teoria de la complexitat i les seves característiques són:

1. Hem de pensar nous coneixements i noves maneres de treballar-los per ajudar a que tots els nens i nenes desenvolupin la capacitat de pensar de tots els infants. Treballar col·lectivament (en equip). Per tant les escoles ens hem d’obrir a la col·laboració amb tothom. Els mestres que hi treballaran seran reflexius, que estigui disposat a millorar en tot el que pugui, capaç de revisar les seves actituds i els seus valors. Només aconseguirem una societat diferent amb una educació canviada.

- Educació per a tothom: relacionada amb els països del Sud on hi ha un reconeixement de gran nombre de grups vulnerables i marginats d’educands als sistemes educatius de tot el món.

- Educació: es un concepte més ampli que l’escolarització. L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

Integral: per abastar tots els aspectes de la persona

No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital

El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

Arrelada: per tenir uns referents compartits

La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

Cohesionadora: per promoure la integració social

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

Inclusiva:per incloure a tothom

I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

En xarxa: per ser-ne tots corresponsables

És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.

El que s’està discutint encara avui dia són:

- Com encarar la diversitat

- Quina assistència, participació i resultat tenen tots els alumnes

- Eliminació de barreres

- Perill d’exclusió i marginació.

PEDAGOGIA

Mi lista de blogs

jueves, 22 de marzo de 2012

viernes, 24 de febrero de 2012

wild animals

lunes, 23 de enero de 2012

**TEMA 11, ESCOLA INCLUSIVA